Elvira Cambrils (Pego, Marina Alta, 1955) ha exercit de catedràtica de filosofia de batxillerat fins al 2015. És narradora i novel·lista.

Arran d’un viatge rere les petjades d’Ulisses, escriu els relats de Mira’m, Amor (Bromera, 2007). Li segueixen les novel·les El bes de l’aigua (Bullent, 2010), Tot el que tinc per ballar amb tu (Bullent, 2014) i A la platja de Camus (Bullent, 2018). El 2018 publica Ariadna adormida en la Fundació Bromera per al Foment de la lectura.

La seua escriptura ha estat reconeguda amb el guardó de narrativa Blai Bellver de Xàtiva 2006 per Mira’m, Amor, el Felipe Ramis 2011 per Foc a la llar, el Soler i Estruch 2016 per Vestida de lluna (Bullent, 2016) i l’accèssit lliure de Narrativa de Dones 2017 per La mar d’Essaouira (Las mujeres cuentan, 2018)....

Josep Ballester i Roca va nàixer a Alzira (La Ribera del Xúquer) a finals d'agost de 1961. És poeta, assagista i traductor. Tots els seus estudis fins a la universitat els va realitzar al seu poble nadiu. Recorda amb especial emoció els de secundària a l'Institut Rei En Jaume, eren temps de transformacions personals i canvis importants a nivell social al país. És l'espai on comença a interessar-se i fer les primeres provatures en la creació. Més tard, mentre estudiava a la universitat es va implicar en la fundació de l'Associació de Joves Escriptors, en aquella època coneix tota una sèrie d'amics que s'animen uns als altres a escriure i descobreix l'ambient literari de la ciutat de València.

Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) es Maestro por la Especialidad de Ciencias, Licenciado en Filosofía y Letras y doctor en Filología Catalana. Entre sus publicaciones —más de una treintena de libros— destacan títulos como Els aforismes de Joan Fuster (1996), Comunicar la ciència (1996), Meleagre (1998), Valencià mitjà (1999), La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005), Els discursos de la ciència (2013), Café del temps (2013), El color de les quimeres (2013), Àncora del temps (2013), Papers d’etnopoètica (2014), Sotavent (2015), La Cara del Moro (2016), Les llegendes secretes de Sara Llorens (2016), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Rutes de llegenda (2016) o La Joanaina (2017).

Ha sido vicedecano de la Facultad de Educación (1999-2003), director de la Sede Universitaria de la Marina (2002-2005), director de la Unidad para la Educación Multilingüe (2004-2007) y director del Departamento de Filología Catalana de la Universidad de Alicante (2007-2011).

Jorge Fernández Gonzalo (Madrid, 1982) es Doctor en Filología Hispánica por la Universidad Complutense de Madrid, con un estudio sobre la poesía de Claudio Rodríguez, y Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid, con una tesis sobre Slavoj Žižek. Aunque es mayormente conocido por ser el autor de Filosofía zombi (Finalista Premio Anagrama de Ensayo, 2011), la obra de Jorge Fernández reúne una ingente cantidad de trabajos que van desde sus inicios como poeta (Premio Hiperión, entre otros), hasta su etapa puramente ensayística en la que se centran los temas y problemáticas de la era digital, el paradigma tecnológico o las teorías de la comunicación, en su relación con la estética, las políticas y teorías sociales del nuevo milenio, con títulos como Pixelar a Platón (2015), Homo Public. Economías del Yo en la Era Internet (2015) o Guía perversa del viajero en el tiempo (2016).