Carolina Otero Belmar (Valencia, 1977) es licenciada en Filología Hispánica e Inglesa y profesora de Lengua y literatura en un instituto. Ha publicado los siguientes libros de poesía: Versos para un hombre de pero en pecho (Premio “Sargantas” de Poesía, Ayuntamiento de Chiva, 1997), Anunciado en televisión (Premio “Ángel Urrutia Iturbe”, Ayuntamiento de Lekunberri, 2011), 43m² (Editorial Olifante, 2013), Balada del rímel corrido (Ediciones en Huida, 2015), No te hagas el muerto (Ediciones Lupercalia, 2017), así como la plaquette La pena y el blíster (Premio de Literatura Breve “Vila de Mislata”, modalidad de poesía, 2017). En 2019, el sello Trifaldi editó Piscina fuera de temporada, su antología personal, dentro de la colección de poesía “Ay del Seis”. Pertenece al grupo literario Hotel Postmoderno, con quienes publicó las novelas Hotel Postmoderno (Inéditor, 2008) y De la Habana un barco (Lengua de Trapo, 2010), e ideó la antología experimental Isla Revisitada (VV.AA., Flechas de Atalanta, 2017) en homenaje a Gloria Fuertes, coordinada con la poeta Luci Romero. Desde 2009 compone, canta y es guitarrista en la formación Carolina Otero & The Someone Elses. En 2021 se alzó con el V Premio Irreconciliables de Poesía, por su libro Curso avanzado de perra (Cántico, 2022).

Alba María Frías (Madrid). El jurado ha resaltado la sorprendente profundidad que, a partir de hechos frívolos o del día a día, advierte al lector de la precariedad y de la insatisfacción del liberalismo consumista. Los poemas se construyen mediante un uso del lenguaje con densidad y frescura al mismo tiempo. Poseía de calidad, madura y dentro de una modernidad indiscutible.

Poeta español, Abraham Guerrero Tenorio nació en Arcos de la Frontera, Cádiz, en el año 1987. Se licenció en Filología Hispánica y ejerce como profesor de Lengua y Literatura tanto en cursos de Educación Secundaria como en Bachillerato.

A lo largo de su trayectoria ha participado en eventos como el Festival Internacional de Poesía Cosmopoética, además de ganar con sus textos varios certámenes y concursos literarios (Premio MálagaCrea en la modalidad de narrativa, Premio Alcaraván de Poesía o el Premio UCOpoética).

Guerrero Tenorio ha publicado poemarios como Los días perros y Toda la violencia, gracias al cual se alzó con el Premio Adonáis de Poesía en su edición de 2020.

Sara Navarro (Sevilla), ha sido la obra premiada en la categoría València Nova de narrativa en castellano. El jurado destaca su capacidad para cifrar en una estética de lo abyecto y lo monstruoso las violencias que ocurren en la casa familiar, y por su habilidad para destacar lo extraño y lo perturbador de las atmósferas cotidianas.

Alfons Navarret i Xapa (Alfara de l’Horta, 1974) és professor de Secundària i poeta. Entre la seua obra poètica podem destacar llibres com: Com qui contempla la mar (2000), Versos d’Araflà (2002) o Dies de pols i pintura tendra (2017).

També ha participat en diverses obres col·lectives, com en el llibre Els déus no abandonen Antoni (2015). A més, ha editat alguna antologia poètica, com Tibar l’arc, de poetes valencians nascuts a la dècada de 1970, o La necesidad y la esperanza, 2015, destinat a difondre la poesia recent en la nostra llengua al castellà. També ha traduït esporàdicament del portuguès.

Des de fa anys manté un programa radio­fònic dedicat a la poesia a Burjassot Ràdio, Mar de muses, i dirigeix un projecte de sensibilització poètica entre els seus alumnes de batxillerat, a partir de la col·laboració de més de setanta autors anualment.

La seua poesia s’ha pogut escoltar en alguns festivals poètics, com la trobada de poetes de la Mediterrània, el Festival de Lloseta o el viatge d’intercanvi poètic que tingué lloc a Estònia. Ha col·laborat amb creadors del món de l’art, com darrerament amb el pintor valencià Nano.

Joaquim Cano (La Nucia, 1995) trau el seu primer poemari gràcies al jurat del premi Francesc Garriga. Abans havia publicat a les revistes universitàries Gargots de la Universitat de València i a la seua cosina Capicua de la Universitat d’Alacant. El llibre que hui ens ocupa, Tota flor sense cossiol, té quatre parts: «Llavors» —amb...

Mònica Richart (Antella, 1992) és graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de Valencià. També és màster en Investigació en didàctiques específiques amb una especialització en l’ensenyament de valencià a persones adultes. Ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’Escriptura Creativa amb el relat Vint-i-cinc i el Premi València Nova amb la novel·la violeta i el llop.

Maria Brugués Mitjans Prunera (Gavà, 1964) es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona l& x02019;any 1987 i és màster en dret de Catalunya per la Universitat Autònoma de Barcelona. És advocada de la Generalitat de Catalunya i actualment és la secretària de la Junta de Tributs de Catalunya. El ventall finès és el seu primer llibre i ha estat publicat l& x02019;any 2015 per Edicions 3i4. Com a membre del Cos d& x02019;Advocacia de la Generalitat de Catalunya és també coautora de diversos llibres especialitzats en temes jurídics editats per Fòrum d& x02019;Advocacia de la Generalitat, adreçats a la preparació dels temaris per a l& x02019;accés al Cos d& x02019;Advocacia i al Cos Superior de la Generalitat. El domini del llenguatge, així doncs, ha estat l& x02019;eix central de la seva carrera professional, però el pas a la novel-la de ficció li ha permès de trencar els rígids marcs del llenguatge jurídic on es trobava encotillada, per a poder alliberar emocions i vivències.

Carles Fenollosa Laguarda (València, 1989) es investigador, profesor y escritor.

Ha cultivado el ensayo –sobre todo con la biografía Víctor Iranzo, poeta de la Renaixença (1850-1890) (Premi València Nova d’Assaig, 2022) y Irreductibles. Una història de la llengua i la literatura dels valencians (2022)– y la narrativa –amb Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit de Novel·la, 2018).

También ha colaborado en diversas publicaciones periódicas de ámbito cultural y literario como el “Quadern” del diario El País o las revistas Saó y Lletraferit, en la que, en estos momentos, es columnista habitual.

Es socio de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Alaitz Zalbidea Berenguer (València, 1992) és filòleg i doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seues aplicacions. És professor a la Universitat d’Alacant i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Ha publicat diversos articles d’investigació en una vintena de revistes acadèmiques, a més d’alguns llibres sobre filologia i història cultural del valencianisme. A més, és gestor de la plataforma digital Món de llengua.